Hi ha un moment que et canses que cada dia soni la mateixa cançó. Portem mesos, anys de mofa i escarni amb la RENFE (d’ells cap a nosaltres, sense cap mena de dubte) a la línia C4 de rodalies. El tema va degenerar bastant durant les obres de l’AVE i encara que ens van dir que la cosa estava solucionada, la veritat és que tot segueix més o menys igual.
El trajecte en el que em moc a diari, Vilafranca – Barcelona, és de 50 km i només cal mirar el rellotge i comprovar que es tarden entre 60 i 65 minuts fins a Plaça Catalunya. Una hora i cinc minuts per fer 50 km!! Uns fantàstics 50 km/h, el tren del futur…
Fa més de deu anys que el servei no ha millorat en quantitat de trens, continua la freqüència d’1 tren cada mitja hora i ni un sol trist directe o semi-directe. Les opcions són: para a la Granada i Lavern o no para. Des de Vilanova i la Geltrú, tenen més o menys la mateixa distància i tarden 37 minuts amb un semi-directe i 45 amb el normal. Està bastant millor, la veritat, i millora si tenim en compte que tenen uns 4 trens per hora. No cal ser matemàtic per veure la millora en qualitat de vida que això comporta. Alguns diràn que allà fan servir més el tren que aquí, però ja m’agradaria veure què passa a Vilanova i Sitges si tinguessin la meitat detrens i més lents.
En el tram Cornellà – Sants, d’escassos quilòmetres, el tren tarda gairebé 20 minuts en fer-lo. Per aborrir a les ovelles.
Els mitjans ja no consideren notícia els retrassos de trens, continus i gairebé diaris (i quan ho feien parlaven gairebé sempre de la línia de la costa) així que per no ser tant passiu, publicaré cada petit o gran greuje patit per culpa dels trens, un dels pitjors serveis que tenim per aquí (de internet o ONO ni en parlarem…). És l’única manera que se m’acudeix de queixar-me i fer una mica la rabieta davant els que ens pretenen fer creure que la normalitat ha arribat de nou.
I si així fos, i això és la normalitat, també fot autèntica pena.
