Avui passat Lavern, el tren s’ha quedat sense energia i el motor (o el que sigui) s’ha aturat. Hem anat tirant d’inèrcia fins que el tren s’ha aturat. La sensació és bastant angoixant. Un cop aturats, s’ha tornat a engegar el motor i hem continuat.

Al final hem arribat a les 20:04, uns fantàstics 17 minutets més a la guardiola. Es veu que volen apretar per arribar a fer una bona xifra aquest juliol…

Es veu que van passar més coses dijous.

Així que passa el primer tren, direcció Hospitalet, hi pujo, la idea és agafar el bus de la Hispano de la 1:15 si la cosa té mala pinta (i la té). Més o menys tot normal però a Sants ens quedem parats abans d’entrar. Al cap de 2 minutets, el conductor diu per megafonia que estem esperant que ens donguin pas a Sants.

Entra el tren finalment a Sants molt a poc a poc i es queda bastant a l’inici de l’andana. Surto del tren i veig que davant hi ha un altre tren parat just a tocar, també amb destinació l’Hospitalet. Continuo caminant i la meva sorpresa és que davant d’aquest, hi ha un tercer tren amb destinació Molins de Rei, tots tres trens ben paradets i juntets a l’andana. Un home amb walkie parla amb algú dient-li que hi ha tres trens parats! Que no ho saben?? Moment de pànic, hora d’anar al bus.

Al final, vaig arribar a Vilafranca a les 14h, per tant, 15 minuts més tard del previst. Si arribo a quedar-me esperant arribar amb tren, a saber a quina hora hauria arribat… tot i així, he de sumar 15 al compte.

Més informació.

Val a dir que gairebé mai s’arriba a i 17… posa-li a 18, 19, 20… si són menys de 5 minuts ja no ho compto.

Per sort aquest cop la senyora que hi havia a la finestreta no ha posat cap objecció al minut que faltava pels 15 de rigor i ha anat donant bitllets religiosament.

Uns bitllets, que, tot sigui dit, són paper mullat.

I au, 1 tren cada hora, vagis on vagis.

Ens queixem poc, penso.

Doncs res, 15 minuts més al sac.